Dia Universal de la Sardana 2021

 

MANIFEST DEL DIA UNIVERSAL DE LA SARDANA 2021

A CÀRREC DE LA DOCTORA ANNA VILELLA

Sona el flabiol, toc de tamborí...

Amb les mans enllaçades, puntejant cap a l’esquerra i després cap a la dreta, la rotllana va girant amb ritme compassat i mesurat, seguint les notes de la cobla. I quan la tenora sona omplint cors i ànimes, el sentiment de pertinença a la terra catalana es fa present. I fem nostres les paraules del poeta Joan Maragall “la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”

Avui Dia Universal de la Sardana, fareu sonar Camprodon a tots els racons d’aquest petit país; però també en molts indrets d’arreu del mon com a símbol de germanor i unió.

I a mi, amics, m’heu demanat a través del vostre president que us escrigui un missatge per celebrar un dia tan nostrat. És aquest un honor totalment immerescut i un repte molt difícil sabent dels qui m’han precedit. Però us puc assegurar que és per a mi una oportunitat i una proposta engrescadora: ara, també us dic que l’escric amb l’entusiasme de l’admirador i l’atreviment de l’ignorant, d’algú que de la sardana en té un coneixement que no va més enllà de la pràctica ocasional.

I m’ho heu demanat com a metgessa que soc i que tan orgullosa sento de ser-ho. Perquè a la meva professió li escaurien ben bé, professió en la que hi encaixaria tan bé les paraules del poeta parlant de la sardana, i fent un símil podríem afirmar que és la medicina la professió més bella de totes les que es fan i es desfan.

Estem sortint d’un any molt complicat. Tots hem passat per moments molt difícils. Nosaltres, vivint la realitat des de dins, vosaltres vivint-la des de fora. Nosaltres érem els dansaires, vosaltres la cobla.

I de tot el que hem viscut encara hi ha coses que em fan plorar, però n’hi ha moltes que m’omplen d’esperança. Aquesta pandèmia se’ns ha emportat gran part de la memòria comunitària i de l’experiència i la saviesa que s’adquireixen amb els anys viscuts. I ens ha deixat les conseqüències del mal que ha fet i de l’aïllament. Però també ens ha mostrat el millor de tots nosaltres, la capacitat de l’ésser humà per trobar punts d’encontre i lluitar colze a colze per poder sortir de l’atzucac. Ens ha fet palès que ens necessitem, que per créixer, per prosperar, per ser millors o pitjors ens necessitem els uns als altres.

I segur que esteu d’acord amb mi que no hi ha dansa que representi aquesta comunió com ho fa la sardana. Si aneu a un aplec o una concentració sardanista o a la ballada de la festa major, hi trobareu els professionals, els que en saben, els que en saben menys i els que n’aprenen. Grans i joves, nens i no tan nens. I si us afegiu a la ballada, segur que sentireu: “Tu segueix-me... concentra’t en els teus passos...Jo marcaré el compàs...”. I, encara més, si sou observadors veureu que més enllà la

rotllana s’obre per deixar pas a més balladors. A la sardana hi cap tothom i a tothora, ningú n’és exclòs.

Perquè la sardana és: solidària, inclusiva i generosa. Acollidora, pausada, solemne. Distant però també propera. I també pot ser riallera, encara que sense exagerar, que ja sabeu com som els catalans.

És la sardana el clar reflex del bon fer del poble català. És un element clau de la nostra cultura. És per tant el nostre deure fer-la créixer i cultivar-la, descobrir noves formes d’escoltar-la i de sentir-la. Fer-la arribar més lluny i molt més enllà dels que li són cors amics. No en va, la sardana és: “la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans” com bé va dir el poeta Maragall.

I ara, amb el so de la tenora de fons agafem fort les nostres mans, alcem ben alt els nostres braços i cridem ben fort des del fons dels nostres cors:

Visca Catalunya lliure!

Dra. Anna Vilella