Podreu veure per les imatges que el moment i el lloc s'ho valen!!
Enguany la sardana escollida per aquesta celebració és Festeig del mestre Ricard Viladessau en el marc del centenari del seu naixement. El manifest per a l'ocasió ha estat escrit per l'Abat de Poblet.
La celebració va acabar amb un vermut a l'Espai Jove per a tots els assistents.
Missatge de l’Abat de Poblet pel Dia Universal de la Sardana 2018
Benvolguts i benvolgudes sardanistes,
Les dues grans manifestacions populars del nostre poble, la sardana i els castells, ens mostren ben bé el nostre tarannà; units
donant-nos les mans o fent una pinya compacte; per construir quelcom tots plegats.
No és pas un tema del tot estrany a la nostra vida de monjos, si més no com a metàfora. Les paraules plenes de confiança dels
salms, o les que expressen alegria i lloança, o les peticions i súpliques, van teixint en l’aire i en el pensament com una immensa
sardana, infinita, que ens va unint misteriosament, tots els monjos, en una rotllana plena de sentit i de profunditat.
Com la sardana, la nostra pregària es va tornant un cercle i va creixent, tot eixamplant-se, com una abraçada capaç d’unir tots
els sentiments humans.
El cercle d’una abraçada, com el de la sardana, com una pinya castellera, sempre és obert i acollidor. Sempre n’hi cap un altre.
I alhora és protector, crea com un àmbit de seguretat, un espai protegit que ens permet créixer i madurar, com a persones, com
a grup, com a comunitat, com a poble.
No és estrany que la sardana o els castells hagin esdevingut un dels nostres signes d’identitat. Ens representen i expressen
molt bé els nostres valors, els valors que estimem com a poble, com a societat. Sabem fer pinya, com una gran colla castellera
que enlaira les seves construccions cap al cel o una rotllana sempre atenta a qui s’hi vulgui afegir.
En els moments de dificultat, mai no ens tanquem amb referents d’identitat tancats, mesquins, exclusius. Som capaços de
trencar aquests referents, com es trenca una rotllana, per acollir-ne de nous, per integrar-ne de nous, tal com els balladors
d’una rotllana acullen els nouvinguts, sense recança.
Com la sardana, que pot anar creixent en múltiples rotllanes, a voltes concèntriques, som capaços de crear espais diversos,
espais de trobada i d’acollida, espais capaços d’obrir-se i de dialogar els uns amb els altres. I això des d’uns pressupòsits molt
senzills, que requereixen tan sols una atenció delicada i una mica d’imaginació: com els passos de la nostra dansa, ara curts
ara llargs, ara enlairant-se amb força, ara descansant suaument.
Amb una força comunicativa, que neix del cor i es comunica pels braços i les mans dels balladors.
La sardana expressa ben bé allò que som a les arrels, als fonaments de la nostra identitat: la força que rau en la flexibilitat, en
la lleugeresa. Si alcem els ulls, però, cercant nous horitzons, la sardana, a casa nostra, es converteix en un castell humà, bell i
audaç, capaç d’enfilar-se, capaç de projectar vers l’infinit tota la força i tota la flexibilitat dels qui fan pinya ran de terra.
Serà bo, doncs, que mentre promocionem i estimen la sardana conreem també els valors que ens distingeixen més com a
poble.
En l’espai petit del nostre dia a dia, siguem capaços d’enllaçar rotllanes que, amb la seva força expansiva, com en una
superfície aquosa, es multipliquin en noves rotllanes d’amistat i de solidaritat; sempre oberts a l’altre, mai tancats en
l’exclusivitat, sempre esperançats en el futur.
Santa Maria de Poblet, 6 de juny de 2018
fra Octavi Vilà Mayo
Abat de Poblet