Com cada any, hem celebrat el dia Universal de la Sardana amb la ballada de la sardana unitària.
La sardana que ha estat escollida per aquesta commemoració és Placidesa de Lluís Albert, en el marc del centenari del naixement del músic compositor barceloní establert a l’Escala, població que el va nomenar Fill Adoptiu l’any 1998 i li va concedir la Medalla d’Honor. La sardana es va estrenar l’any 1954 i J. Barceló i Matas en va posar la lletra.
Vegeu l'album de fotos
El manifest ha estat encarregat a la Companyia Elèctrica Dharma. Us el transcrivim a continuació.
MANIFEST DEL DIA UNIVERSAL DE LA SARDANA 2023
Amants de la cobla i la sardana! És tot un honor, que en el nostre cinquantè aniversari com a formació musical, la Companyia Elèctrica Dharma, hagi estat escollida per escriure el manifest del Dia Universal de la Sardana.
Per a nosaltres la sardana sempre ha anat lligat al so de la cobla. Quan de petits els pares ens portaven a la plaça, mentre ells ballaven, nosaltres ens quedàvem embadalits amb el so de la cobla. Mirant aquells instruments tan estranys per a nosaltres i amb aquella sonoritat que ens captivava. Veure la gent gran amb les mans unides i ballant també era una imatge que ens donava pau i alegria a parts iguals. Aquest so ens ha acompanyat des de sempre, i ha entrat a formar part del nostre bagatge sentimental. Aquesta sonoritat que portàvem dins des de petits i que no n’érem conscients, va sortir a partir del moment que el grup va començar a trobar el seu so arrelat a la terra, i així l'any 1981, vam voler fer un pas arriscat, però a la vegada il·lusionant, com era fusionar el so de la cobla amb un grup de rock, i plasmar-lo amb un concert i disc en el Palau de la Música Catalana.
Avui, creiem que les paraules que va escriure el nostre germà Josep per a aquella ocasió, són tan actuals com ara fa quaranta anys.
“Aquesta és l'hora joiosa del joc retrobat, on revelen els secrets i descobreixen el misteri. L'hora festejada amb danses i contradanses, ballades i salts, cors i bategades. Aquesta és l'hora del renaixement, el renaixement d'un anhel col·lectiu i d'una música de fons per animar-lo. Una dansa que s'endinsa en el cel i arrela en el cor. La sardana agafa una dimensió èpica, mediterrània, antiga, d'un acalorament i d'una intensitat tan lírica com el so, el crit i el plor de la cobla. Perquè la cobla i la sardana, no són una relíquia folklòrica de museu, són un sentiment viu i penetrant. Sí, la seva saviesa continua parlant-nos i emocionant-nos, a nosaltres, persones del nostre temps, i és amb la nostra sensibilitat d'avui, i amb el nostre sentiment de la bellesa, com ens hi sentim identificats. L'emoció d'aquesta sonoritat magnifica, del seu primitivisme ingenu i esvalotat. Com l'esclat de les ones gronxant-se.”
Per a acomiadar-nos, només ens falta dir, que animem a tothom a continuar vivint la cobla i la sardana, com un patrimoni a conservar, però alhora, saber afrontar els nous reptes que ens porta el pas del temps, sense por de perdre la identitat, al cap i a la fi, serem totes i tots, els amants de la cobla i la sardana,
sardanistes i músics, qui decidirà el seu futur.
Visca la cobla! Visca la sardana!
Companyia Elèctrica Dharma
Vídeo de la ballada: Manolo Arroyo
